La fragmentació del Món Antic

A partir del s. III d.C. l’Imperi Roma es començarà a col·lapsar, fins que al 476 d.C. la Roma Occidental caurà i amb ella tot el Mediterrani Occidental.

Podem resumir les causes d’aquest col·lapse: la debilitat del poder imperial, que tindrà com a conseqüència l’augment del poder de l’exèrcit; l’augment de la pressió fiscal, fruit de la fi de les conquestes i la manca d’esclaus; els atacs dels pobles bàrbars i la cristianització de l’imperi. El següent esquema us dona una visió més acurada de tot el procés.

Extret de: http://esquemasdehistoria.blogspot.com.es/

Malgrat els intents de solució (Teodosi -395 d.C.- divisió de l’imperi Arcadi -Orient- i Honori – Occident), l’Imperi s’anirà ruralitzant cosa que provocarà la fragmentació del poder polític (usurpació de les funcions de l’Estat per part dels grans propietaris) i de la propietat de la terra (inici del feudalisme).

Quan al 476 d.C. Roma sigui conquerida i Odoacre destitueixi al darrer emperador d’occident, el món Romà es fragmentarà en l’Imperi Romà Oriental (Bizanci) i els Regnes Germànics.

Extret de: http://esquemasdehistoria.blogspot.com.es/

Anem a pams. En el següent mapa podeu observar la disposició dels regnes germànics.

Font: Nou Polis. 2n ESO. Ed. Vicens Vives

Com podeu observar es van anar creant tot un seguit de noves estructures polítiques, en el lloc que abans estava ocupat per l’Imperi Occidental.

Aquests nous regnes s’organitzaran inicialment sota models de monarquia electiva, malgrat que ben aviat aquesta es convertirà en hereditària.

Els nous amos d’occident seguiran utilitzant el llatí (d’aquí se’n derivaran les anomenades llengües romàniques) com a llengua oficial i el cristianisme com a religió oficial.

Tots aquests territoris patiran una forta ruralització, de manera que les ciutats parcialment despoblades es veuran reduïdes a centres administratius o seus episcopals, amb poca activitat econòmica. Els forts èxodes ciutat-camp, faran que l’agricultura sigui l’activitat econòmica predominant, basada en grans latifundis en mans de l’antiga noblesa romana i la nova noblesa germànica.

L’altra aspecte important a tenir en compte és el manteniment de l’Imperi Romà Oriental (Bizanci).

Font: Nou Polis. 1r ESO. Vivens Vives.

A Bizanci, trobem la continuació de la tradició hel·lenística, romana i cristiana. Amb la seva capital a Constantinoble, serà durant molts segles un dels centre polítics i culturals més importants de tot el Mediterrani.

L’època de màxim esplendor la trobem amb Justinià (527-565). Aquest emperador va intentar recuperar els territoris perduts a occident i per això va fer un seguit de campanyes militars cap a Itàlia, Nord d’Àfrica i Sud de la Península Ibèrica (al mapa en color verd).

Especialment important són: la recopilació legal, Codi de Justinià i la construcció de Santa Sofia.

A la seva mort l’imperi va entrar en decadència, al 1054 es va produir el Cisma religiós entre l’esglèsia Ortodoxa (Oriental) i l’Occidental (Roma).

Finalment al 1453 l’Imperi va ser conquerit pels turcs i va desaparèixer.

Font: Nou Polis. 1r ESO. Vicens Vives

Per últim, cal parlar de l’Imperi Carolingi. Fundat per Carlemany (768-814) té una importància cabdal per la història d’Europa (veure mapa).

Les seves conquestes el van portar a conquerir bona part de l’Europa Occidental, fet que li va permetre ser coronat emperador dels romans (800) pel papa Lleó III.

Però el més important del seu regnat va ser la consolidació d’un sistema de vassallatge per tal de mantenir el poder sobre tots els seus territoris, que serà la base de la futura organització feudal a l’Europa Medieval.