La Prehistòria

Publicat el 3 Setembre 2013 per Josep Maria Bofarull
Font: Nou Polis. 1r ESO. Ed. Vicens Vives.

Font: Nou Polis. 1r ESO. Ed. Vicens Vives.

  • La prehistòria abraça un període de temps que comença amb l’origen de l’espècie humana, ara fa més de dos milions d’anys, i s’estén fins a l’aparició de l’escriptura (3500 a.C.).

  • No hi ha testimonis escrits de l’activitat humana durant aquest període de temps tan llarg, només testimonis arqueològics.

  • Al paleolític la humanitat vivia de la caça i la recol·lecció, i era nòmada; després, en el neolític, va aprendre a domesticar animals i a conrear la terra, i es va tornar sedentària.

Font: Vicens Vives

Font: Vicens Vives

  • Fa uns sis milions d’anys, alguns primats, a l’Àfrica, van començar una lenta evolució per adaptar-se a les noves condicions climàtiques i sobreviure en un medi hostil.

  • No tenien grans qualitats físiques, però van ser capaços d’organitzar-se en grups per caçar a les planes.

Aquest primers homínids, amb el pas del temps donarant lloc a l’espècie humana. Els canvis que van convertir els primats en éssers humans van ser lents i complicats, els principals són:

  • Posició vertical i marxa bípeda.
  • Desenvolupament del cervell.
  • Alliberament de les mans.
  • Aparició del llenguatge.
Font: Vicens Vives

Font: Vicens Vives

Al llarg del temps aquests homínids van anar abandonant Àfrica i colonitzant la resta del món.

L’aparició dels primers éssers humans marca el començament del primer període prehistòric: el paleolític. Durant aquest període, els éssers humans eren depredadors, vivien d’allò que els oferia la natura: caça, pesca, recol·lecció. Aquests grups humans eren nòmades: es desplaçaven sovint buscant menjar, refugi o fugint dels perills.

Un d’aquests, l’Homo erectus devia descobrir el foc, de manera casual, ara fa més d’1 500 000 anys.

Més endavant, els neandertals van aprendre a fer foc per mitjà de diverses tècniques. El domini del foc va ser un element molt important per al progrés humà: va permetre escalfar-se, il·luminar i, sobretot, cuinar i fer digeribles els aliments.

  • La fabricació d’instruments és un dels signes que diferencia l’espècie humana dels altres animals.

  • Al començament, feien servir simples pedres tallades per aconseguir-ne una vora tallant.

  • Més endavant van fer servir sílex, amb el qual van fabricar bifaços. 

  • I amb el pas del temps, es van fer servir nous materials com l’os o la banya, amb els quals feien hams, arpons, agulles, propulsors per llançar fletxes o javelines…

Vídeo: La Prehistòria. Homo habilis.

Vídeo: La Edad de Hielo y los Neardenthales.

Vídeo: La Prehistòria. L’homo sapiens.

Vídeo: Australopitecus en família.

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.
Aquesta entrada ha esta publicada en 1r ESO. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari