Aquí us deixo el comentari del mapa de les rutes comercials del món musulmà al segle X.
Context històric. Malgrat l’afebliment i divisió que van significar les invasions de pobles nòmades de l’Àsia Central (turcs i mongols), el califat abbàssida dirigia des de Bagdad una economia que permetia connectar tot el mar Mediterrani des de la Península Ibèrica, fins les costes de Palestina. El seu paper com a intermediari indiscutible dels fluxos comercials entre Orient i Occident, era el resultat d’un sistema d’impostos ben estructurat que permetia finançar l’administració de l’Estat alhora que potenciava el desenvolupament econòmic agrícola i industrial. En aquest marc el Califat de Còrdova hi jugava un paper molt important, donada la seva posició geogràfica d’intermediari amb els regnes cristians del nord i la seva important economia basada en la seva artesania i producció agrícola.
Descripció. Com es pot observar en el mapa, al voltant del Mediterrani es situen tres grans civilitzacions la musulmana (nord d’Àfrica, Península Ibèrica, Península d’Aràbia, Pròxim Orient), la Bizantina ( península Balcànica i la península d’Anatòlia) i finalment els regnes cristians de l’Europa Occidental. El Califat de Còrdova forma part de la civilització musulmana, controlant tota la Península Ibèrica exceptuant la franja nord (Astúries, Cantàbria, i la zona Pirenàica).
Anàlisi. El mapa mostra les principals rutes comercials terrestres, fluvials i marítimes entre el món bizantí, cristià i musulmà. Com podem observar del nord d’Europa s’exportaven estany, ambre, pells, armes i esclaus, que a través de Venècia, en el mar Adriàtic, arribaven als territoris del sud. D’Àfrica arribaven or i esclaus, a través de Fes i Còrdova (Al-Andalus) i or esclaus i ivori a través del Caire. Productes luxosos com la seda, el paper, la porcellana, les espècies, les pedres precioses i els perfums arribaven des de les llunyanes Índia i Xina a través de Sarmarcanda al nord, Bagdad, la capital de l’imperi Abbàssida i el Golf Pèrsic i el mar Roig.
Aquestes rutes unien Europa, Àsia i Àfrica en un flux comercial constant, que posava en contacte a les tres civilitzacions abans comentades.