TECTÒNICA DE PLAQUES

Abans de parlar de la tectònica de plaques, cal repassar alguns conceptes i continguts bàsics de 1r d’ESO.

Estructura de la Terra: la Terra es divideix en tres grans zones més o menys concèntriques:

  • NUCLI: responsable del camp magnètic de la Terra.  Dividit en una part interior (sòlida – FE -) i una exterior (materials fosos de Ni i Fe).

  •  MANTELL: també dividit en una part inferior i una superior (a l’astenosfera, una part molt plàstica del mantell superior, és on es produeixen els fenomens tectònics). Format per materials parcialment fosos (magma)

  •  ESCORÇA: zona exterior parlem d’una part continental i una part oceànica. També es coneix amb el nom de litosfera. Formada per roques sòlides.

A la següent imatge teniu una descripció més detallada d’aquestes capes i la seva funció.

estr.terra.1

Per tant, tots els fenomens que explicarem a continuació tenen lloc a la part més exterior del mantell, o si voleu a la zona de l’astenosfera,

Extret: http://mmiguela.wordpress.com [26/08/2014]

Extret: http://mmiguela.wordpress.com [26/08/2014]

La tectònica de plaques, teoria que explica el moviment permanent de les plaques llitosfèriques (continentals i oceàniques) que es desplacen sobre el mantell. Aquest moviment és el responsable dels canvis a l’escorça de la Terra, i dels terratrèmols, tsunamis i volcans.

terratrèmol

volcà

Llegiu:

Article sobre els tsunamis. (National Geographic)

Tsunami 2004 (Índic). 

 Tectònica de plaques.

Vídeo: Tectònica de plaques (Edu3.cat)

Presentació:

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.
Aquesta entrada ha esta publicada en 3r ESO, Unitat 1: L'espai on vivim. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari