Climes i paisatges del món.

Publicat el 24 Setembre 2014 per Josep Maria Bofarull

Zones climàtiques al món:

  • Els climes càlids: equatorials, tropicals i desèrtics.
  • Els climes temperats: oceànics, continentals i mediterranis.
  • Els climes freds: polars i d’alta muntanya.

ZONES CÀLIDES

  • Paisatges de clima equatorial: localitzats a costat i costat de l’equador, entre 5 i 10º de latitud:  Àfrica central i Golf de Guinea. L’Amazònia a Sudamèrica.  Indoxina a Àsia.

Clomograma equatorial

  • Temperatures molt elevades durant tot l’any.

  • Temperatura mitjana anual 25ºC.

  • No hi ha oscil·lació tèrmica.

  • Pluges molt abundants superiors als 2000 mm anuals.

  • Tempestes diàries al capvespre.

  • Elevada humitat.

Com podeu observar el gràfic lineal de temperatures (línia vermella) mostra una temperatura constant al llarg de tot l’any, la qual cosa indica que no hi ha estacions.

Per altra banda el gràfic de barres de les precipitacions mostra pluges constant tot l’any.

La vegetació característica és la selva o jungla, que es caracteritza per:

  • Boscos molt frondosos.
  • Gran diversitat d’espècies.
  • Arbres alts i exuberants.
  • Fulles grans i molt verdes.
  • Sotabosc inexistent.
  • Gran reserva d’humitat.
  • Pulmó de la terra.
  • Paisatges de clima tropical: localitzats entre 5 i 5º de latitud, sobretot a les zones entre l’equador i els dos tròpics: Amèrica Central, Amèrica del Sud (Brasil), sud d’Àfrica, sud-est d’Àsia i est d’Austràlia.

CLIMOGRAMA TROPICAL

  • Temperatures força altes tot l’any. Mitjana entre 20 i 30ºC.

  • Major amplitud tèrmica,que en les àrees equatorials, entre 5 i 10ºC.

  • Precipitacions diferents segons la zona.

  • Tropical humit: precipitacions abundants tot l’any.

  • Tropical sec: precipitacions abundants només durant una estació a l’any (juliol-octubre).

Podeu observar com en el climograma les temperatures es mantenen altes tot l’any, però les precipitacions oscil·len en funció de l’estació seca (octubre – març) i l’estació humida (abril – setembre)

La vegetació canvia a mida que ens allunyem de l’equador, per tant trobarem a les zones de latitud més baixa: bosc tropical, a les zones de latitud mitjana: la sabana i a les zones de latituds més altes, properes als deserts: l’estepa.

El bosc tropical és molt similar a la selva. Diversitat important d’espècies: caoba, bambú, cedre, noguera. Frondositat, verdor i alçada. Existència de sotabosc.

La sabana és la vegetació més característica dels paisatges tropicals. Arbres poc abundants i dispersos: acàcia, baobad, eucaliptus. Herbes altes i arbustos verds durant l’estació plujosa i secs durant la resta de l’any. Plantes adaptades a resistir la sequera: multiplicació d’arrels subterrànies.

A mesura que ens allunyem de l’equador l’estació de pluges és més curta. La vegetació és més pobra de fulla dura i matolls espinosos. Apareixen zones de sòls pelats. La sabana ha donat pas a l’estepa.

Extret: http://elblogdejavieratrio.blogspot.com.es/ [24/09/2014]

Extret: http://elblogdejavieratrio.blogspot.com.es/ [24/09/2014]

  • Paisatges de clima desèrtic:  ocupen el 15% de la superfície continental. Es localitzen entorn als tròpics, sobretot a l’Hemisferi Nord. Els deserts més coneguts es troben a Àfrica: el Sàhara, el d’Aràbia i el Kalahari.

climograma desert

  • Temperatures molt altes durant tot l’any. Mitjanes entre 17 i 22ºC.

  • Grans oscil.lacions tèrmiques entre el dia i la nit, de 20 a 25ºC.

  • Pluges inferiors als 250 mm anuals.

  • Sequedat extrema de l’aire. Humitats molt baixes sobre el 20%.

  • L’aire sec té gran capacitat d’evaporació, reseca la terra i absorbeix amb rapidesa l’aigua de la pluja.

La vegetació és inexistent i el sòl queda cobert de sorra, esdevenint totalment àrid. Trobem només plantes xeròfiles, com els cactus. Existència d’oasis amb palmeres datileres que fan ombra als arbres fruiters, al blat de moro i a algunes hortalisses.

ZONES TEMPERADES

  • Paisatges de clima mediterrani:  localitzats a les costes orientals dels continents situades entre 30 i 45º de latitud. La zona més àmplia és la banyada per la mar Mediterrània, que dóna nom al clima.

climograma mediterrani

  • Temperatures suaus, no molt fredes a l’hivern.

  • Estius força calorosos fruit de l’entrada dels anticiclons tropicals.

  • Precipitacions escasses a l’estiu i abundants a la primavera i tardor.

BOSC MEDITERRANILa vegetació típica és el bosc mediterrani de fulla perenne. Arbres baixos, de tronc llenyós i fulles dures, petites i punxagudes, adaptades a l’estalvi d’aigua. Les principals espècies són pins i alzines.També s’hi desenvolupa el matoll espinós de fulla petita. A mesura que s’han anat talant els arbres o els incendis els han anat cremant apareix un matoll dens amb amb arbres GARRIGAdispersos: la garriga. Quan ja desapareixen els arbre i els matolls són menys densos, amb zones sense vegetació, parlem de: la màquia.

MAQUIA 1

  • Paisatges de clima oceànic. Els trobem a les costes occidentals dels continents entre 40 i 60º de latitud. A l’Hemisferi Nord comprèn la costa occidental d’Europa i Amèrica del Nord. A l’Hemisferi Sud la costa del sud de Xile i Argentina; la costa sud-est d’Austràlia i Nova Zelanda.

Climograma oceanic

  • Temperatures suaus durant tot l’any.

  • Poca oscil.lació tèrmica.

  • Pluges abundants,(més de 1000 mm anuals) sobretot a la tardor i l’hivern.

La vegetació típica és el bosc caducifoli. Aquest bosc ocupa el 15% de la superfície forestal del planeta. Les principals espècies són els roures, faigs i castanyers.

En zones de boira persistent, humitat molt alta i vents molt violents hi trobem la landa. Es tracta d’una coberta de mates espinoses sense arbres.  La tala d’arbres ha fet que es desenvolupi la pradera en moltes àrees. Grans extensions verdes que són pastura natural per la ramaderia.

Extret: http://es.wikipedia.org/ [24/09/2014]

Extret: http://es.wikipedia.org/ [24/09/2014]

Extret: http://www.jmarcano.com/ [24/09/2014]

Extret: http://www.jmarcano.com/ [24/09/2014]

  • Paisatges de clima continental: localitzats en indrets allunyats de les masses d’aigua, entre 40 i 70º de latitud. Ocupa les terres de l’interior d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica del Nord.

climograma continental

  • Temperatures extremes, molt altes a l’estiu i força baixes a l’hivern amb oscil.lacions tèrmiques de fins a 25ºC.

  • Les precipitacions són escasses i es concen- tren bàsicament a l’estiu.

coníefres

A les zones més al Nord, on els estius no són tan calorosos hi trobem la taigà o bosc de coníferes. Són arbres de fulla perenne aciculifolis. Les principals espècies són els avets, el larix i el pi roig. Més al sud, en zones on les temperatures són molt altes i les precipitacions escasses a l’estiu, la taigà deixa pas a les estepes o praderies. Són zones de vegetació molt escassa i sòls àrids.

 ZONES FREDES

  • Paisatges de clima polar: els trobem als dos extrems de la Terra: al nord del Cercle Polar Àrtic i al sud del Cercle Polar Antàrtic, a més de 70º de latitud.

climograma polar

  • Temperatures molt baixes, poden arribar a –40ºC.

  • Només a l’estiu són positives, amb màximes de 10ºC.

  • Gran oscil.lació tèrmica.

  • Pluja quasi inexistent i les escasses precipitacions que cauen són en forma de neu.

    A l’estiu, on no hi ha glaç, es desenvolupa la tundra. Es tracta de vegetació de molses, líquens i flors de colors .

tundra

  • Paisatges de clima alta muntanya: Les temperatures són molt baixes a l’hivern i suaus al l’estiu. Les precipitacions es redueixen a mida que augmenta l’altitud, però acostumen a ser força abundants.

climograma alta munyanya

  •  Les temperatures són molt baixes a l’hivern i suaus al l’estiu.

  • Les precipitacions es redueixen a mida que augmenta l’altitud, però acostumen a ser força abundants.

    • La vegetació varia en funció de tres factors: altitud, latitud i orientació.

    • La vegetació es disposa en estatges altitudinals.

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.
Aquesta entrada ha esta publicada en 3r ESO, Unitat 1: L'espai on vivim. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari