Exercicis de climogrames

Publicat el 1 Octubre 2014 per Josep Maria Bofarull

Elaboració: passos

  1.  En un paper milimetrat ( o de quadrícula) dibuixa tres eixos de coordenades, dos verticals i un horitzontal. Al de la dreta es representen les temperatures en mm en una escala de 5 en 5, en el de l’esquerra les precipitacions en una escala de 10 en 10. A l’eix horitzontal es representen els mesos de l’any.

  2. S’uneixen els punts que representen les temperatures (apareix una corba) i es representen les precipitacions de cada mes (en forma de diagrama de barres).

  3. A continuació es calcula la temperatura mitja anual (mitjana aritmètica de totes les temperatures, i es calcula el total de precipitacions anuals (suma del totes les precipitacions dels diferents mesos. Es pot calcular també l’amplitud tèrmica (diferència entre el mes més càlid i el mes més fred).

 

climograma prova

Comentari:

  •  Analitzem les temperatures, indicant si són suaus, baixes, altes, cal fixar-se en l’amplitud tèrmica, si és molt alta o no, i sobretot en els màxims i els mínims.

  • Analitzem les precipitacions, com que ja tenim el total ja sabem si són abundants o escasses, però també cal fixar-se en si són contínues al llarg de tot l’any, o si hi ha estació seca clarament marcada.

  • Relacionem precipitacions i temperatures, observant si la corba de temperatures està per damunt o per sota de les precipitacions, en el primer cas tindrem un clar dèficit hídric (exemple del clima mediterrani en els mesos d’estiu).

  • A partir de les dades anterior deduïm el tipus de clima al que correspon el climograma.

A partir de les indicacions anteriors i amb les dades que et dono a continuació elabora els corresponents diagrames i fes-ne el comentari corresponent:

Practica climograma

 

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.
Aquesta entrada ha esta publicada en 3r ESO, Unitat 1: L'espai on vivim. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari