Models d’Estat.

Publicat el 27 Octubre 2014 per Josep Maria Bofarull

Al món podem trobar diferents models d’Estat: democràtics o no democràtics. Entre els primers podem distingir entre monarquies o repúbliques, estats liberals o estats socials, estats centralistes o estats descentralitzats.

Al següent esquema teniu situats els diferents models:

MODELS ESTAT

Definim estat democràtic quan els ciutadans i ciutadanes participen en les tasques de govern.

La democràcia és directa quan els ciutadans, reunits en assemblea o mitjançant un referèndum prenen decisions. Però normalment, el que trobarem a quasi tots els estats del món es l’anomenada democràcia representativa, on els ciutadans designen mitjançant unes eleccions els seus representants a uns parlaments on s’exerceix la sobirania en el seu nom.

Per tant, perquè unes eleccions siguin democràtiques han de ser:

  • Lliures: (tothom té dret a presentar-se com a candidat i fer campanya defensant les seves idees).
  • Plurals: s’han de presentar diferents candidatures.
  • Per sufragi universal: poden votar tots els ciutadans majors d’edat sense cap discriminació per raó de sexe, econòmiques.
  • Periòdiques: els candidats elegits s’han de sotmetre cada cert temps a noves eleccions.
  • Netes: no es pot fer trampa.

Als següent esquemes podeu veure el funcionament dels estats democràtics i el significat de la divisió de poders.

 Font: Polis 3. Vicens Vives.

Font: Polis 3. Vicens Vives.

Font: Polis 3. Vicens Vives.

Font: Polis 3. Vicens Vives.

Tota la resta d’estats allunyats d’aquest principis són no democràtics. Parlem per tant de les dictadures, de les teocràcies.

Al mapa següent teniu l’estat de la democràcia al món segons

Enllaç recomanat:

Freeedom House. (en anglès). Portal de defensa dels drets civils i la democràcia a tot el món. Fundada al 1941 a USA, intenta denunciar situacions arreu del món de manca de llibertat.

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.
Aquesta entrada ha esta publicada en 3r ESO, Unitat 2: Els estats del món.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari