Catalunya.

mapa-de-comarques-catalunya-i-capitalsCatalunya és una Comunitat Autònoma segons la Constitució de l’Estat Espanyol (1978). L’autonomia de Catalunya es remunta a la Segona República Espanyola (1931-39) i l’Estatut de 1932 (Estatut de Núria). Després de la dictadura del general Franco i un cop recuperada la democràcia al 1979 es va aprovar l’Estatut d’Autonomia (Estatut de Sau). Al 2006 la Generalitat presidida per Pasqual Maragall va presentar al govern de Madrid un un nou text d’Estatut (2006) que va ser aprovat amb certes retallades.

Institucions d’autogovern de Catalunya:

La Generalitat és el sistema institucional a partir del qual s’organitza l’autogovern i integra:

  • El Parlament: format per 135 membres, elegits per sufragi universal cada quatre anys. Té el poder legislatiu, aprova els pressupostos i controla l’activitat del govern.
Extret; http://www.lavanguardia.com/ [06/11/2014]

Extret; http://www.lavanguardia.com/ [06/11/2014]

  • La Presidència: elegida pel Parlament, és el màxim representant de l’Estat Espanyol a Catalunya i ret comptes de la seva activitat al Parlament. Té poder executiu.
  • El Consell Executiu: integrat pels Consellers, té poder executiu i administratiu.
  • A més a més trobem altres cossos: Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes i la Sindicatura de Greuges.

Competències de la Generalitat:

  • Exclusives: agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals, aigües de conques internes, associacions i fundacions, organització de caixes d’estalvis, consum, cooperatives, comerç, mutualitats de previsió social, cultura, dret civil català, esport i lleure, habitatge, transports, joventut, llengua, ordenació del territori i urbanisme, organització territorial, turisme, etc.
  • Compartides: educació, sanitat, règim d’expropiació i contractes, ordenació del crèdit, banca i assegurances, mercats de valors i centres de contractació, règim miner i energètic, protecció del medi ambient, ordenació del sector pesquer, indústria, planificació de l’activitat econòmica a Catalunya, defensa de les persones consumidores, etc.
  • Executives: domini públic hidràulic, normativa penitenciària, treball, propietat intel·lectual i industrial, pesos i mesures, etc.

Organització territorial:

Segons la Constitució: 4 províncies (Barcelona, Girona Lleida i Tarragona). Són unitats administratives del territori espanyol. Les seves funcions són: àmbit electoral de l’Estat Central, entitat local de més alt rang que coopera amb els municipis. El govern de les províncies està en mans de les diputacions provincials.

Segons l’Estatut del 2006 Catalunya es pot organitzar en:

  • Municipis: unitat territorial bàsica. Avui hi han 947 municipis. L’Administració local o municipal és la més propera al ciutadà i la que pot solucionar els problemes de manera més ràpida i eficient. Té funcions executives. El seu govern està format per l’alcalde i els regidors, escollits per sufragi universal cada quatre anys. Obtenen els recursos econòmics de les taxes municipals i dels diners transferits per l’Estat i la Generalitat en funció del seu nombre d’habitants.
  • Comarques: entitats locals de caràcter territorial formades per l’agrupació de municipis. Les seves funcions li corresponen al Consell Comarcal, constituït per regidors dels diferents municipis de la comarca. Les seves competències li venen donades per la Generalitat (sanitat, serveis socials, cultura, esport, ensenyament i medi ambient)
  • Vegueries: segons l’Estatut de 2006 han d’exercir el govern intermunicipal de cooperació local en substitució de les Diputacions. De moment no s’han constituït.

Enllaç al Parlament de Catalunya: obrir

Resultats electorals autonòmics 2012: veure

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.
Aquesta entrada ha esta publicada en 3r ESO, Unitat 3: Unió Europea. Espanya i Catalunya.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari