El febrer de 1979 es van iniciar les negociacions d’adhesió a la CEE, després de set anys el 1986 Espanya i Portugal entraven a formar part del club econòmic de la Comunitat Econòmica Europea.
El balanç de l’adhesió és el següent:
En general el desenvolupament econòmic i social que té avui en dia Espanya és gràcies a la seva integració:
- Des de l’any 1987 s’han rebut fons per valor del 0,8% del PIB, que han ajudat a crear 300.000 llocs de treball/any.
- La renda per càpita espanyola al 1986 era del 68 % de la mitjana comunitària (7.950 €) i al 2014 es va situar al 95% (22.279 €).
- El 90% de tota la inversió que Espanya rep de l’exterior prové d’Europa.
Els fons comunitaris han permès el finançament de molts projectes:
- Les autovies que travessen tot l’Estat.
- Millores en infraestructures de transport (aeroports de Madrid i Barcelona; metro de Sevilla; port de les Palmas de Gran Canaria).
- Programes educatius: Erasmus, Lingua.
- Targeta Sanitària Europea.
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Quant a Josep Maria Bofarull
He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades.
El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític.
En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.
Aquesta entrada ha esta publicada en
3r ESO,
Unitat 3: Unió Europea. Espanya i Catalunya.. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
![Extret http://europa.eu/ [07/10/2014]](https://geohistoriaeso.wordpress.com/wp-content/uploads/2014/10/pib-ue.png)
Geohistòriaeso 
