La UE avui.

Publicat el 6 Novembre 2014 per Josep Maria Bofarull
Extret:http://www.xtec.cat [07/10/2014]

Extret:http://www.xtec.cat [07/10/2014]

La UE té com a objectiu fonamental convertir-se en un gran estat, amb un sistema econòmic, unes lleis, una justícia i una defensa comunes.

Parlem d’una unió amb 4 milions de km², i uns 500 milions d’habitants.

Els objectius bàsics de la UE són:

  • Impuls del progrés econòmic i social: espai de lliure circulació o mercat únic; moneda única i recursos per a la investigació, formació i creació d’ocupació
  • Identitat europea: basada en l’ajuda humanitària a països extracomunitaris, participació en la solució de problemes internacionals, amb l’objectiu d’estendre la pau i la prosperitat a la resta del món.
  • Ciutadania europea: drets i deures comuns per a tots els ciutadans de la UE.
  • Espai de llibertat, seguretat i justícia: circulació lliure per tota la unió i lluita contra el terrorisme i la delinqüència.
  • Sentit comunitari: establiment de lleis i normes comunes a tota la UE.

 

 

 

 

Per tal de fer front a les diferències que hi ha entre els diferents països la UE ha dissenyat una política regional solidària. Aquesta política es basa en el desenvolupament de:

  • Fons estructurals: FEDER (Fons Europeu de desenvolupament Regional; FSE (Fons Social Europeu). Objectiu: millorar les possibilitats d’ocupació i el nivell de vida dels treballadors., FEOGA (Fons Europeu d’Orientació i de Garantia Agrícola) i IFOP (Instrument Financer d’Orientació de la Pesca).

  • Fons de cohesió: destinats a finançar la millora de les xarxes transeuropees de transport i del medi ambient en els estats menys desenvolupats de la Unió Europea.

Font: Nou Polis. 3r ESO. Vicens Vives

Font: Nou Polis. 3r ESO. Vicens Vives

Per dur a terme tot això la UE s’ha dotat d’unes institucions:

  • Consell Europeu: format pels caps d’Estat o de Govern, més un president i el president de la Comissió. Defineix les polítiques generals de la UE.
  • Consell de la UE: anomenat Consell de Ministres. Està format per un ministre de cada país, en funció dels temes tractats. Es prenen les decisions més importants.
  • Comissió Europea: té el poder executiu. Garanteix el compliment de la legislació, elabora pressupostos, proposa texts al Parlament.
  • Parlament Europeu: elegit per sufragi universal. Té el poder legislatiu, fa lleis i aprova pressupostos.

Enllaç als resultats del Parlament europeu 2014: obrir

Enllaç als resultats del Parlament europeu 2014 per països: obrir

  • Tribunal de Justícia: Té el poder judicial. Garanteix el compliment dels lleis comunitàries.

La UE s’ha convertit en una potència comercial, que genera al voltant del 30% de la riquesa mundial:

 Enllaç al Parlament Europeu: Parlament Europeu

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.
Aquesta entrada ha esta publicada en 3r ESO, Unitat 3: Unió Europea. Espanya i Catalunya.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari