L’Estat Espanyol.

Publicat el 6 Novembre 2014 per Josep Maria Bofarull
Font: Nou Polis. 3r ESO. Vicens Vives

Font: Nou Polis. 3r ESO. Vicens Vives

Espanya, segons la Constitució (1978), és una monarquia parlamentària, un estat social, un estat de dret i un estat democràtic. 

Les principals institucions de l’estat espanyol són:

La Corona: màxima representació de l’Estat dins del país i en les relacions internacionals. El rei és àrbitre i moderador d les institucions, el càrrec és vitalici i hereditari.

El Parlament: és bicameral (Congrés dels Diputats i Senat), s’anomena Cortes Generales. S’escolleix per sufragi universal, en eleccions lliures i periòdiques cada quatre anys. Té poder legislatiu (elaboració i aprovació de lleis i control del govern). El Congrés de Diputats elegeix el President del Govern, i si no està d’acord amb la seva gestió li pot retirar la confiança i obligar-lo a dimitir (moció de censura).

Extret: http://www.larepublica.ec/ [06/11/2014]

Extret: http://www.larepublica.ec/ [06/11/2014]

El Govern: el formen el President del Govern (elegit pel Congrés de Diputats) i els ministres (elegits pel President de Govern). Té el poder executiu. Elabora les estratègies i objectius  de la legislatura (període de quatre anys).

Tribunals: tenen el poder judicial. Vigilen l’aplicació de les lleis i són independents dels altres poders de l’Estat. El màxim òrgan de poder és el Tribunal Suprem (instància superior de recurs) . Per garantir que les lleis no van en contra de la Constitució hi ha el Tribunal Constitucional.

Per garantir el bon funcionament d’aquestes institucions la Constitució preveu la separació de poders (legislatiu, executiu i judicial).

La Constitució espanyola afirma que Espanya és un Estat unitari, però no centralista i reconeix l’autonomia a cada Comunitat delegant una part de la seva sobirania.

Segons el principi d’unitat solament l’Estat central pot decidit en certs àmbits polítics (relacions internacionals, moneda, defensa, legislació penal …). Cada comunitat autònoma pot decidir en aquelles competències que li han estat transferides (agricultura, educació, sanitat, urbanisme …)

Cada Comunitat Autònoma té un seguit d’institucions per dur a terme les seves competències:

Parlament o assemblea: elegida pels ciutadans, per sufragi universal cada quatre anys. Té el poder legislatiu i controla al President de la Comunitat.

President: representant de la Comunitat Autònoma, és elegit pel Parlament autonòmic i nomenat pel Rei. Té el poder executiu.

Govern o consell: executa i fa complir les lleis. Format pel President i els seus Consellers.

Administració: òrgans que tenen la missió d’aplicar les polítiques del Govern autonòmic.

(Balears té els anomenats Consells Insulars i les Canàries els Cabildos)

 Enllaç al Congrés del Diputats: Cortes Generales.

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.
Aquesta entrada ha esta publicada en 3r ESO, Unitat 3: Unió Europea. Espanya i Catalunya.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari