Desequilibris demogràfics al món.

A principis del segle XXI s’ha observat una desacceleració del creixement demogràfic com a resultat de la caiguda generalitzada de la natalitat i la fecunditat, tot i que hi ha forces diferències entre països desenvolupats i països pobres. Tot i així la població continuarà creixent com a conseqüència de les generacions joves en edat de tenir fills.

Font: Estat de la població mundial. UNFPA. 2011. [en línia][Consulta: 04/12/2014]

Font: Estat de la població mundial. UNFPA. 2011. [en línia][Consulta: 04/12/2014]

  1. Països desenvolupats: ritme de creixement molt dèbil (0,2%). Exceptuant Estats Units, Austràlia, Irlanda (1%)

Característica principal: envelliment (20% de la població té més de 64 anys).

Causes: caiguda de les taxes de natalitat, provocada per diferents raons: dificultat per trobar una feina estable, desig de mantenir un bon nivell de vida, incompatibilitat de conciliar la vida laboral amb la familiar…; augment de l’esperança de vida (supera els 79 anys) incorporació de la dona al mercat laboral, difusió d’anticonceptius, endarreriment de l’edat de matrimoni i de naixement del primer fill, despesa important que implica tenir fills, canvi en els valors socials i la pèrdua de pes de la religió.

Dades: taxes de natalitat sobre l’11‰, taxa mitjana de fecunditat 1,5 fills per dona (el mínim de reemplaçament demogràfic és de 2,1)

Problemes d’aquest envelliment: augment de la despesa estatal (sanitat, creació de residències, centres de dia…; augment de les despeses en pensions, les persones grans són menys consumidores el que pot frenar el creixement econòmic; la gent gran és més conservadora, això pot frenar les noves iniciatives.

Solucions: polítiques natalistes: ampliació dels permisos de maternitat i paternitat, creació de guarderies, reducció de  la jornada laboral dels pares i les mares, ajuts a les famílies nombroses …

2. Països subdesenvolupats: ritme de creixement alt (2%)

Característica principal: població molt jove.

Font: Estat de la població mundial. UNFPA. 2011. [en línia][Consulta: 04/12/2014]

Font: Estat de la població mundial. UNFPA. 2011. [en línia][Consulta: 04/12/2014]

Causes: natalitat alta. Raons: la feina dels fills al camp és indispensable i a més són una assegurança per la vellesa, encara es mantenen mortalitats infantils molt elevades (92‰); valoració cultural de les dones pel nombre de fills que tenen; gran pes de la religió; absència de planificació familiar.

Dades: (natalitat del 30‰ , i en alguns països africans 50‰. Nou de cada deu persones entre 10 i 24 anys viuen en països subdesenvolupats. Esperança de vida baixa, alguns països africans al voltant dels 40 anys. Taxes de fecunditat de 3 a 5 fills per dona.

Problemàtica: la pressió demogràfica agrega els problemes de fam; augmenta la pressió sobre els recursos naturals (aigua, terra, energia …); mancança de serveis (escoles, hospitals …) i habitatges; llocs de treball insuficients.

Solucions: polítiques de planificació familiar.

Font: Estat de la població mundial. UNFPA. 2011. [en línia][Consulta: 04/12/2014]

Font: Estat de la població mundial. UNFPA. 2011. [en línia][Consulta: 04/12/2014]

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.
Aquesta entrada ha esta publicada en 3r ESO, Unitat 4. La població al món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari