Interpretació de piràmides de població.

L’estructura demogràfica de la població és la seva distribució per grups d’edat i per sexes, i la seva representació gràfica és la piràmide d’edats.

Les claus per analitzar-la són:

  • A l’eix horitzontal esquerra es situen el homes, al dret les dones (en valors absoluts o relatius)
  • A l’eix vertical les edats (intervals de 5 en 5) o els anys de naixement.
  • Els mòduls d’anàlisi d’una piràmide de població són: de 0 a 14 anys (població jove); de 15 a 64 (població adulta); més de 65 anys (població vella).
Font: Polis. 3r ESO. Vicens Vives

Font: Polis. 3r ESO. Vicens Vives

 Segons els grups d’edat:

  • Un país amb alta natalitat, tindrà una base molt ampla, grups de 0 a 14 anys (model expansiu), per tant estarem parlant de població jove. Al centre de la piràmide, grups de 15 a 64 anys, veurem com es va aprimant progressivament, indica que les taxes de mortalitat són altes o bé que hi ha molta emigració de persones adultes en edat de treballar. A dalt de la piràmide, grups de més de 64 anys, hi veurem poca població, el que indica que l’esperança de vida és baixa.
  • Un país amb molta població adulta (forma de campana), indica una natalitat estabilitzada, una reducció de la mortalitat i un augment de l’esperança de vida. El predomini d’adults, vol dir que hi ha molta gent en edat de treballar. És un model de transició, on la natalitat s’anirà reduint i augmentarà la població vella.
  • Un país amb molta població vella (forma de bulb), indica una baixa natalitat i mortalitats i alta esperança de vida. Trobem que hi ha poques persones en edat de treballar i altes taxes de dependència (pensions de jubilació, geriàtrics, hospitals de dia …).

Segons el sexe: en general, a la majoria dels països el nombre d’homes supera en un 1% al de dones (neixen més nens que nenes), però quan analitzem els grups d’edat observem les següents diferències:

  • En el grup de joves: el nombre d’homes supera al de dones.
  • En el grup d’adults: homes i dones s’equilibren entre els 45 i els 60 anys.
  • En el grup dels ancians: trobem més població femenina que masculina.

 

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

 

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

mmm

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.
Aquesta entrada ha esta publicada en 3r ESO, Unitat 4. La població al món. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari