Les grans concentracions de població.

Font: Estado de la población mundial 2011. UNFPA [en línia] [Consulta: 20/11/2014]

Font: Estado de la población mundial 2011. UNFPA [en línia] [Consulta: 20/11/2014]

L’any 2011 la població al planeta va superar els 7.000 milions d’habitants. Aquesta població està distribuïda de manera molt irregular al llarg de tot el planeta. Per poder arribar a entendre aquesta distribució fem anar el concepte de densitat de població, que expressa el nombre d’habitants que hi ha en un territori per cada quilòmetre quadrat (h/km²).

Densitat de població = Població (hab) / superfície (km²)

Font: Geografia 3r ESO. Santillana

Font: Geografia 3r ESO. Santillana

Factors de distribució de la població al món:

  • Factors físics: zones climàtiques temperades (70% de la població mundial), valls i planes.
  • Factors humans: 
    • Econòmics: la població tendeix a concentrar-se on hi ha recursos abundants (terres productives, aigua, minerals) o en llocs on trobem activitats industrials i terciàries (grans ciutats).
    • Històrics: zones poblades des de l’antiguitat (Europa, sud-est d’Àsia).
    • Polítics: els governs poden prendre decisions que provoquin forts moviments de població.

Com podeu comprovar al mapa, la major part dels habitants del planeta viu a l’hemisferi nord:

  • Àsia Oriental i Meridional.
  • Europa
  • Nord-Est i costes dels Estats Units d’Amèrica
Font: El País. 11/07/2013

Font: El País. 11/07/2013

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.
Aquesta entrada ha esta publicada en 3r ESO, Unitat 5. Els fenomens migratoris.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari