Diàriament milers de persones deixen els seus països de residència per anar a viure a altres països a la recerca de millors condicions de vida. Per tant entenem per migracions els desplaçaments de població que comporten un canvi del lloc de residència.
En el món del segle XXI podem parlar d’una dimensió planetària del fenomen migratori, ja que els corrents migratoris afecten a gairebé a tots els països del planeta. Al següent mapa podeu observar els principals fluxos migratoris actuals.
![Font: Informe sobre las migraciones en el mundo 2013. Organización Internacional para las migraciones. OIM.](https://geohistoriaeso.wordpress.com/wp-content/uploads/2015/01/principals-fluxos-migratoris-al-mc3b3n.png?w=640)
Font: Informe sobre las migraciones en el mundo 2013. Organización Internacional para las migraciones. OIM.
Fem servir el terme emigració per referir-nos al trasllat de població cap un altre indret, per tant un emigrant és una persona que marxa del seu lloc de residència. De la mateixa manera, fem servir el terme immigració per referir-nos a l’arribada de població procedent d’un altra indret, per tant un immigrant és una persona que arriba de fora.
Causes de les migracions:
- Raons econòmiques: és la principal raó (recerca de feina, salari més alt, nivell de vida millor …).
- Raons polítiques: guerres, persecucions per motius ideològics, religiosos …
- Catàstrofes naturals: terratrèmols, sequeres, inudacions.
- Causes socioculturals: desig de llibertat, atracció de la ciutat.
Factors d’atracció: els països receptors d’immigrants actuen com a focus d’atracció per diferents motius: feina abundant, nivell de vida més elevat, existència d’ajudes socials, facilitat de l’idioma …
Tipus de migracions: considerem aquí tres elements diferencials:
- Del caràcter de la migració: voluntària o forçada.
- En funció del temps de durada: temporal o definitiva.
- En funció de l’espai on es realitza el desplaçament: interior o exterior.
En el següent mapa podeu observar els moviments migratoris actuals. Ja hem dit abans que el fenomen migratori al segle XXI té caràcter global, amb tot podem distingir migracions interiors i migracions exteriors.
Migracions interiors o nacionals: diferents si parlem de països desenvolupats, desplaçaments entre ciutats per motius laborals, estudis etc; o si parlem de països subdesenvolupats, desplaçaments de pagesos a la recerca de feina a les ciutats (èxode rural).
Migracions exteriors o internacionals (veure mapa).
- Cap els països desenvolupats: el que s’anomena Sud-Nord. La globalització econòmica ha creat enormes diferències econòmiques entre el sud més pobre i el nord més ric, aquestes diferències són la principal raó dels desplaçaments de població al món d’avui.
- Entre països desenvolupats: persones qualificades que no troben feina al seu país d’origen (exemple d’Espanya a l’actualitat).
- Entre països poc desenvolupats: els desplaçats es mouen a la recerca de millors condicions de vida entre països més pobres i països en vies de desenvolupament.
Efectes de les migracions:
Als països emissors:
Positives:
- Redueix la pressió laboral i social.
- Transferències de diners dels emigrants (estalvi)
Negatives:
- Desequilibris demogràfics: envelliment de la població, desequilibri entre població masculina i femenina, alteració de l’estructura d’edats.
- Pèrdua de la força de treball (molts cops altament qualificada).
Als països receptors:
Positives:
- Hi ha més població jove en edat de treballar i augmenta la natalitat.
- Augmenta el creixement econòmic gràcies al treball dels immigrants.
- Augmenta la recollida d’impostos amb els que es paga l’Estat del Benestar.
- La diversitat cultural enriqueix a les dues comunitats, autòctons i immigrants.
Negatives:
- Saturació de serveis: educació, sanitat, …
- Marginació i exclusió dels nouvinguts (barris perifèrics, guetos, …)
- Poden aparèixer actituds racistes, xenòfobes en la societat d’acollida.
Enllaç recomanat:
Especial refugiats al món.
Segons l’Agència de l’ONU pels Refugiats (ACNUR), a finals de l’any 2013 hi havia 51,2 milions de persones desplaçades forçosament al món com a conseqüència de: persecucions, els conflictes, la violència generalitzada o les violacions dels drets humans. D’aquestes 16,7 milions eren refugiats, 11,7 sota la protecció d’ACNUR i 5 milions ere refugiats palestins registrats per la UNRWA ( Agència de l’ONU oels Refugiats de Palestina al Pròxim Orient).
El problema dels refugiats (Mapa interactiu ACNUR)
![Font: La repercusión humanitària de los conflictos. El País. 20/06/2014.](https://geohistoriaeso.wordpress.com/wp-content/uploads/2015/01/mapa-refugiats-mc3b3n.png?w=640)
Font: La repercusión humanitària de los conflictos. El País. 20/06/2014.