La població a Espanya.

L’any 2011 Espanya tenia 46.815.916 habitants (un 14% més que l’any 2001) i al 2013 46.727.890, amb una pèrdua absoluta de 220.130 habitants.

A Espanya, el model de transició demogràfica va ser més tardà que a la resta dels països europeus, tot i així en podem fer  una evolució molt semblant:

Règim demogràfic antic:  fins a inicis del s. XIX, les taxes de natalitat i mortalitat eren elevades, és el que anomenem fase d’estabilitat demogràfica amb un creixement natural baix.

Règim de transició demogràfica: del 1900 al 1975, la mortalitat comença a disminuir de manera continuada, tot i les crisis causades per l’epidèmia de grip (1918) o la Guerra Civil Espanyola (1936-39). La natalitat també començarà a baixar, tot i que de manera més lenta. El creixement natural era alt.

Règim demogràfic modern: a partir de 1975 la taxa de natalitat cau expectacularment, apropant-se a la taxa de mortalitat. El creixement vegetatiu és molt baix, acostant-se a finals del s. XX a zero i amb una tendència regressiva (negativa) a partir de 2011.

Font: http://ccsocials.blogspot.com.es/2014/02/tema-9-la-poblacio-espanyola.html

Fins els anys 70 la natalitat es va mantenir alta (1975-77), és el que coneixement com a baby boom, a partir d’aquest moment ha caigut de manera continuada, actualment es troba en un dels seus mínims històrics (9,7 ‰), un dels índexs més baixos del món.

Font: INE. Notas de prensa. 18 de junio de 2013. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Aquesta dinàmica és molt més clara si analitzem al taxa de fecunditat (2,1 és el mínim de fills per dona per tal de poder garantir el reemplaçament generacional). Aquest índex es va situar al 2013 en el 1,32. si hi afegim un augment de l’esperança de vida important (81,2 al 2011) tenim com a resultat un creixement natural baix i un fort envelliment de la població.

Font: INE. Notas de prensa. 18 de junio de 2013. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Com podeu observar en el gràfic anterior, l’any 2012 el nombre mitjà de fills per dona era de 1,32 i l’edat mitjana de la maternitat de les mares espanyoles seguia augmentant (31,6). Aquesta tendència es va aturar a finals del segle XX i principis del XXI gràcies a la immigració. L’arribada de moltes dones joves va originar un lleu augment de la taxa de natalitat que sumada a la mitjana d’edat de les dones immigrants (28,8 anys) va millorar la situació general.

Per la seva banda la mortalitat ha anat caient des de inicis del segle XX (25 ‰) al 10 ‰ al 1950, gràcies a la millora de la medicina, l’alimentació i la higiene en general. Actualment assistim a un augment de la mortalitat conseqüència de les malalties cardiovasculars dels majors de 45 anys i els accidents de trànsit i la SIDA de la població d’entre 15 i 44 anys. Els homes són el col·lectiu més afectat per aquests factors. Malgrat això tenim una de les taxes de mortalitat més baixes d’Europa gràcies als nascuts entre 1960 i 1975.

Tot i així, donat el fort envelliment de la població espanyola, i malgrat el fenomen migratori, el creixement ha estat molt dèbil, situant-se a partir del 2007 en índex negatius, com mostra el següent gràfic., amb una clara tendència a la baixa que permet pronosticar una reducció del creixement que l’INE calcula pel 2017 del 0,57 %.

Font: INE. Notas de prensa. 22 de novembre de 2013. [en línia] [Consulta 01/12/2014]

La població espanyola envelleix, cada cop augmenta la proporció de persones més grans de 65 anys, el 1900 solament el 5% de la població tenia més de 65 anys, actualment aquesta proporció supera el 17%, i es preveu que el 2049 superi el 37%.

La anàlisi de la piràmide d’edats d’1 de gener de 2013, confirma aquesta situació i ens permet entendre i explicar moltes de les característiques que hem explicat.

Font: INE. 2013 [en línia] [Consulta 01/12/2014]

• És contractiva (baixa natalitat i alta esperança de vida). Típica de països del nostre entorn.
• Observem  una reducció de l’amplada dels primers graons. La causa la trobem en la baixa natalitat a partir de 1979, tot i que observem un cert creixement en els graons actuals degut a la crescuda de la natalitat dels anys anteriors a la crisi (2007) fonamentalment per l’arribada de dones immigrants de 30 anys.
• El cos central representa a la població adulta, podem veure un notable eixamplament dels grups d’edat dels 30 als 39 anys (edat entre 34 i 45), tots ells nascuts entre 1967 i 1987. Entre 1969 i 1978 es van donar els màxims de natalitat.
• A la part superior, podem veure l’elevat tant per cent de la població vella (en els grups de 70 a 79 anys, encara es pot observar la manca de naixements com a conseqüència de la Guerra Civil i el període de Postguerra).

Si comparem aquesta piràmide amb etapes anteriors observem com disminueix la base de la piràmide, a la vegada que augmenta la part superior i tendeix a reduir-se el troc central, grup entre 15 i 64 anys (representen la població potencialment activa que amb el seu salari i els seus impostos mantenen els joves que no treballen, els més grans que estan jubilats i a les persones en atur). Tot plegat anuncia la inversió de la corba demogràfica, amb molt poca població jove i molta població major de 65 anys.

Finalment, un breu apunt sobre el concepte de població activa (població adulta que està ocupada, que està a l’atur o que busca la primera feina). A mitjans de 2014 (2n trimestre) Espanya tenia prop de 17 milions de població activa, dels quals el 24,7% estaven aturats (5.622.000).

Per sectors econòmics el 4% treballava al primari (agricultura, ramaderia i mineria), el 14 % al secundari (indústria) el 76 % terciari (serveis) i el 6% a la construcció.

Cal assenyalar la importància que ha tingut en aquest procés la incorporació massiva de la dona en el mercat laboral, amb una taxa d’activitat femenina que s’apropa al 54%. Tot  i així encara estem lluny d’una igualtat real, ens ho demostren la taxa d’atur femenina, superior a la masculina  i els salaris inferiors  que reben les dones per fer la mateixa feina.

Font: La situación de las mujeres en el mercado de trabajo. 2013. Ministerio de Empleo y Seguridad Social. [en línia] [Consulta 10/12/2014]

Font: La incorporación de la mujer al mercado laboral. 2004. IESE. [en línia] [Consulta 10/12/2014]