Les migracions a Espanya.

Parlem de fenomens històrics de moviment de població tant a nivell intern com extern. Las raons que els expliquen son diverses, però la més important és l’econòmica, és a dir la necessitat de trobar una feina per superar la situació de pobresa i millorar les condicions de vida.

Migracions  interiors: les més importants van ser l’èxode rural, o transvasament de població camp-ciutat i cap a les regions industrials. Tot i que en podem trobar a finals del segle XIX com a conseqüència de la industrialització, va ser entre 1950 i 1975 que aquest procés va ser massiu.

Font: Geografia i Història 2n ESO. Vicens Vives

Causes del procés:

• Pagesos que abandonaven les zones rurals davant l’augment de la població i la mecanització del camp. Inicialment aquestes poblacions rurals es van dirigir cap els centres industrials de Catalunya i el País Basc. A partir de 1950 i al llarg de tota la dècada de 1960 el procés s’intensifica cap les províncies industrialitzades (Barcelona, Madrid, València i Biscaia).
• Les zones rurals es caracteritzaven per tenir una baixa productivitat agrícola (Castella-Lleó), un atur elevat, resultat del predomini dels latifundis i d’una població majoritàriament jornalera (cas d’Andalusia i Extremadura) o bé la presència dominant del minifundi (Galícia).
• Demanda de mà d’obra abundant i barata de les zones industrials del país (Catalunya, País Basc, Madrid).

Efectes:  

• Envelliment de la població a les zones emissores d’emigrants.
• Manca de serveis a les zones receptores (habitatges, escoles …) i com a conseqüència l’aparició de suburbis a les perifèries de les ciutats.

Migracions exteriors:

• Des del segle XV fins la Segona Guerra Mundial (1939-45), es van produir fortes emigracions cap a Amèrica Llatina. Especialment entre 1915 i 1918 van sortir d’Espanya prop de 800.000 persones, 650.000 cap Argentina. El procés es veu aturat per la crisi econòmica de 1929, la Guerra Civil Espanyola (1936-39), la Segona Guerra Mundial (1939-45) i les crisis econòmiques i polítiques a l’Amèrica Llatina.
• Entre 1960 i 1975 molts espanyols van emigrar cap al països industrialitzats d’Europa (Alemanya, Suïssa i França). Aquesta emigració va afectar de manera molt especial a Andalusia i Galícia, i en segon lloc Castella, València i Extremadura.

 Les conseqüències  per Espanya:

• Disminució de la població.
• Disminució de la pressió social i econòmica (es redueixen els alts nivells d’atur)
• Entrada de divises.
• Desarrelament de la població emigrada.

La crisi econòmica de 1973 (crisi del petroli) va aturar el procés.

Migracions actuals:

• Immigració de població estrangera: des de finals del segle XX fins el 2007, Espanya s’ha convertit en un país que rep immigrants procedents d’Àsia, Àfrica, Amèrica Llatina i Europa de l’Est.

Font: El País

Causes del procés:

• Evolució positiva de l’economia espanyola entre 1995-2007 que provoca una forta demanda de mà d’obra.
• El buit demogràfic provocat per la caiguda de la natalitat.

Tipus d’immigració:

• Emigrants de països pobres. El grup més nombrós, procedents d’Àfrica, Amèrica Llatina, Europa de l’Est i Àsia, vénen a la recerca de feina i unes condicions de vida dignes.
• Directius de multinacionals, treballadors d’alt nivell de qualificació i persones vinculades al món artístic i cultural. La majoria procedents de la UE, vénen per qüestions laborals o atrets per la qualitat de vida.
• Jubilats: procedents d’Europa Central i del Nord. Situen la seva residència al litoral mediterrani i venen a buscar un clima suau i bons serveis.
• Refugiats polítics.  Persones que per motius polítics, conflictes armats, violència generalitzada o per qüestions de seguretat personal han de fugir del seu país d’origen.

Font: Notes de premsa 30 de juny 2014. INE. [en línia]. [Consulta 30/12/2014]

Conseqüències de la immigració per Espanya:

• Augment de la població.
• Contribució al pagament de les pensions.
• Disponibilitat de mà d’obra.
• Diversitat cultural.

Emigració espanyola a l’estranger: com a conseqüència de la crisi econòmica del 2007 molts espanyols han tornat a emigrar cap Europa. El fenomen afecta també als estrangers residents al nostre país que o bé retornen als seus països d’origen o marxen a altres països d’Europa.

Al 2011 Espanya tenia 5.751.487 estrangers, al 2014 en té 5.000.258. Al mateix temps es produeix una emigració massiva d’espanyols a l’exterior a la recerca de feina. Entre 2007 i 2014 marxen 486.387 persones, majoritàriament d’entre 16 i 34 anys amb alts nivells formatius.

Font: Notes de premsa 30 de juny 2014. INE. [en línia]. [Consulta 30/12/2014]