La població a Catalunya.

Catalunya té  7.513.000 habitants amb una densitat de 232 ha/km² i un pes demogràfic del 16 % del total de la població espanyola. La seva evolució ha estat al llarg dels segles similar als països del seu entorn. Fins el segle XVI predomina el model característic de l’Antic Règim, amb pèrdues periòdiques de població com a conseqüència de la fam, les epidèmies, les guerres. A partir del s. XVI i de manera molt concreta al s. XVIII assistim a una recuperació sostinguda de la població. El desenvolupament agrícola i comercial, la disminució de les epidèmies i altres factors relacionats amb l’alimentació i la higiene afavoreixen aquest procés. El s. XIX presenta el creixement més espectacular fruit de la revolució industrial i els seus efectes sobre la producció agrícola, industrial i comercial.

El segle XX el creixement vegetatiu és positiu gràcies a:

• Immigració (1900-30): permeten un saldo poblacional positiu. arribada d’aproximadament  500.000 persones, procedents principalment d’Aragó, València i Múrcia. La població va passar de poc més de dos milions d’habitants a quasi tres (veure quadre), atretes per la demanda de mà d’obra, especialment per la generada a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929.

Població a Catalunya 1900-1930. Font: Demografia. Sapien.cat. [en línia]. [Consulta: 22/12/201

• 1950-75: arribada de poc més de 1.500.000 persones, procedents principalment d’Andalusia, Extremadura i Galícia, atretes per el dinamisme industrial de Catalunya i la possibilitat de trobar feina. La població passa de tres a sis milions d’habitants.

• Finals de segle i fins 2008-09: la bonança econòmica atrau una onada de nouvinguts que imprimiran una nova embranzida al creixement demogràfic català. Immigrants procedents de diferents parts del món, especialment del Marroc, Amèrica Llatina i Europa de l’Est permeten arribar  als 7,500.000 habitants.

 Actualment el procés demogràfic català presenta signes d’esgotament,  les taxes de natalitat han caigut als darrers anys (2009 11,4‰; 2013  9,6‰). Per la seva banda la mortalitat es situa entre el 8 i 9 ‰ i l’esperança de vida augmenta, el resultat és una població molt envellida, un 21 % dels catalans té més de 65 anys i d’aquest un 12% supera els 85 anys.

Raons d’aquesta situació:

• Les baixes fecunditats (a partir de 1980) entre 1,1 i 1,5 fills per dona
• L’envelliment de la població, l’esperança de vida pels homes és de 79 anys i per les dones de 85.
• L’ampliació de l’edat de maternitat del primer fill al voltant dels 31 anys.
• El creixement de la mortalitat, com a conseqüència de l’envelliment de la població.
• La crisi econòmica.

Font: Xifres de Catalunya.. INE [en línia] [Consulta: 22/11/2014]

Com podeu veure la piràmide mostra un país desenvolupat, amb una natalitat baixa i una esperança de vida elevada. Tot i així hi han algunes característiques peculiars, la lleugera ampliació de la base, suposa un augment de la natalitat en part gràcies a la immigració procedent de l’estranger. Tanmateix, l’amplada de la cúspide és conseqüència del continu ascens de l’esperança de vida indica un envelliment progressiu de la població catalana. Aquesta situació ha provocat en els darrers anys la necessitat de crear o ampliar nous serveis i equipaments en els camps de l’educació, l’assistència pediàtrica, les polítiques socials i sanitàries (geriàtrics, centres de dia).

Distribució de la població en el territori:

La població catalana es distribueix de manera molt desigual en el territori: Barcelona representa el 23 % del total i junt amb l’àrea metropolitanaarriba al 44 % . Les zones amb més població es situen a la façana marítima (del Maresme al Tarragonès, el Vallés Oriental i Occidental, Lleida i Girona). A l’altra banda trobem la Catalunya interior, sent el Prepirineu lleidatà el que menys població té.

Font: Atles Nacional de Catalunya. [en línia] [Consulta: 22/11/2014]