Globalització i espai urbà

El món actual és un món de ciutats. Des de finals del segle XX, la globalització de l’economia ha transformat l’espai urbà i ha donat lloc a l’aparició d’un nou tipus de ciutats: les ciutats globals.

L’any 1800 el 3% de la població vivia en nuclis urbans, el 1950 aquest percentatge era del 30% avui la població urbana al món desenvolupat arriba al 80% i el conjunt del planeta supera el 50%.

Font: http://www.desenvolupamentsostenible.org/index.php?option=com_content&view=article&id=17&Itemid=29&lang=es [en línia] [Consulta 15/01/2015]

La població urbana es doblarà als països desenvolupats, però el procés afecta a tot el món, sent els països en vies de desenvolupament i l’anomenat Tercer Món augmentaran sensiblement la seva població urbana.

Font: http://www.unicef.org/ [en línia] [Consulta 16/02/2015]

Característiques de les ciutats globals:

Concentren les seus del principals banc, empreses multinacionals, borses i mercats financers.
Són centres de producció especialment en el sector quaternari (innovació i investigació), i de serveis (sector terciari).
Són centres de decisió política i econòmica.
Controlen la majoria dels intercanvis internacionals (capitals, informació, cultura, tecnologia, transports i telecomunicacions).

Algunes d’aquestes ciutats globals reben el nom de megalòpolis, les més influents a escala mundial les trobem a Europa Occidental, Amèrica del Nord i Àsia Oriental. Per exemple al nord-est d’Estats Units i va des de Washington fins a Boston, passant per Filadèlfia i Nova York.

Font: http://collegese.blogspot.com.es/p/geografia.html [en línia] [Consulta 26/01/2015]

Vídeo: El fenomen urbà en el món actual

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.

Mostra totes les entrades de Josep Maria Bofarull →

Aquesta entrada ha esta publicada en 3r ESO, Unitat 7. L'espai urbà. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.