Les gran àrees urbanes del món actual

Tradicionalment en considerem dos tipus: poblament rural i poblament urbà:

El primer format per nuclis de població petits que tradicionalment utilitzaven una gran extensió de territori al seu voltant dedicat essencialment a l’agricultura, la ramaderia o l’explotació forestal, tot i que actualment a molts d’ells trobem una considerable activitat en altres sectors com el serveis.
El segon amb activitats relacionades amb la indústria, el comerç i els serveis.

En els darrers temps,el fort creixement de les ciutats i les seves àrees urbanes i la dispersió de la població del centre cap a la perifèria, ha provocat l’aparició de nous conceptes de ciutat la ciutat compacte i la ciutat difusa (ciutat regió o ciutat territori).

Tipologia urbana:

Àrea urbana: constituïda pel nucli urbà i a seva perifèria edificada, relacionada i dependent del nucli central.
Àrea metropolitana: formada per una gran ciutat i un seguit de ciutats més petites o mitjanes. Forta intensitat de fluxos entre el nucli central i els nuclis que l’envolten (persones, mercaderies i comunicacions). Exemple l’àrea metropolitana de Barcelona que agrupa 3.225.058 habitants i 36 municipis (Hospitalet del Llobregat,Prat de Llobregat,Castelldefels, Gavà …).

Font: http://www.ub.edu/geocrit/b3w-968.htm [en línia] [Consulta 29/01/2015]

Conurbació: en aquest cas no trobem un nucli central principal, sinó que tots els nuclis tenen una importància similar. Per tant, parlem d’estructura polinuclear, amb moltes activitats secundàries i terciàries amb alta densitat d’intercanvis (fluxos). Exemples els tenim a Holanda (Rotterdam, la Haia, Amsterdam i Utrech).ç
Regió urbana: estructura complexa interurbana, formada per una xarxa de municipis amb forts lligams els uns amb els altres.

Font: http://blocs.xtec.cat/geografia/ [en línia] [Consulta: 29/01/2015]

Megalòpolis: gran regió urbana formada per diferents conurbacions i àrees metropolitanes, generalment agrupen més de 20 milions de persones, amb diversos nuclis centrals amb nivells diferenciats d’importància i una alta densitat de intercanvis de fluxos de diferents tipus. Exemples: Japón: Tokio-Yokohama, (35.200.000), Estats Units: Washington-New York-Boston.

Font: http://collegese.blogspot.com.es/p/geografia.html [en línia] [Consulta 26/01/2015]

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.

Mostra totes les entrades de Josep Maria Bofarull →

Aquesta entrada ha esta publicada en 3r ESO, Unitat 7. L'espai urbà. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.