Canvi climàtic i contaminació atmosfèrica

El canvi climàtic és el conjunt d’alteracions del clima que es produeixen de manera ràpida a conseqüència de l’augment de la temperatura del planeta.

Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives

Durant els darrers 100 anys, la temperatura mitjana global de la Terra ha augmentat 0,74ºC, i a Europa, fins a 1ºC. Malgrat que la xifra pugui semblar petita , es tracta d’un augment molt ràpid, és per això que els científics atribueixen l’escalfament global a l’activitat humana.

El model econòmic i energètic actual, basat en el consum elevat de combustibles fòssils i en una fabricació massiva de productes, genera residus que, quan s’aboquen a l’atmosfera, originen la contaminació atmosfèrica. L’acumulació de contaminants a l’atmosfera (C02, SO2, CFC, Metà, òxids de nitrògen, ozó) té diferents efectes perjudicials sobre le medi ambient:

Font: http://www.xtec.cat/ [en línia] [Consulta 07/04/2015]
L’efecte hivernacle: responsable del canvi climàtic del planeta. Els gasos com el metà, òxids de nitrogen i el CO2, procedents de la indústria, les calefaccions, els transports etc. són els anomenats gasos hivernacle (permeten el pas de de la llum i l’escalfor del Sol des de l’espai, però no el deixen escapar fàcilment). El resultat final és l’elevació de la temperatura mitjana de tot el planeta i les seves conseqüències són l’alteració del clima del planeta i la pujada del nivell del mar, com a conseqüència del desglaç dels pols.

Retrocés de la glacera boliviana Chacaltaya a la serralada dels Andes. Font: http://blogs.elpais.com/ [en línia] [Consulta 07/04/2015]

Pluja àcida: quan els òxids de nitrogen i el diòxid de sofre acumulats a l’atmosfera es barregen amb l’aigua, produeixen àcid sulfúric i nítric. Aquesta pluja ataca i mata els arbres, plantes i té efectes nocius sobre els materials, els animals, els llacs, els rius …

Font: http://www.icarito.cl/ [en línia] [Consulta 07/04/2015]

Boirum fotoquímic: l’ozó i els òxids de nitrogen són l’origen de l’anomenat smog (contaminació de l’aire, la paraula smog és una barreja de fum i boira, derivada de les emissions que produeixen els vehicles de combustió interna i els gasos industrials).
Destrucció de la capa d’ozó: l’escut de d’ozó filtra les radiacions ultraviolades més nocives, evitant que arribin a la terra. Sense la capa d’ozó, la vida a la Terra desapareixeria. Els CFC (gasos clorofluorocarbons), són gasos que es fan servir per produir temperatures baixes en frigorífics i aparells d’aire condicionat.

Activitats de protecció:

Cimera de Kyoto (1997). El protocol de Kyoto, representa un punt i apart en la conceptualització del canvi climàtic i la pressa de mesures per aturar-lo. Va ser un acord internacional que tenia com a objectiu reduir les emissions dels gasos d’efectes hivernacle (CO₂, CH₄, N₂O i altres) va ser signat l’11 de desembre de 1997 a Kyoto per 187 estats. Objectiu: reduir més del 5% de les emissions d’aquests gasos fins el 2012. El compromís inclou la reducció de gasos contaminants a taxes inferiors a 1990. El país amb més emissions d’aquests gasos, els EUA, no es va comprometre a reduir les emissions declarant que aquest protocol afectaria a l’economia del país.

Protocol de Mont-real: tots els països del món es van comprometre a reduir l’emissió de gasos destructors de la capa d’ozó. Tot i que no s’han eliminat totalment, la seva reducció ha permès recuperar l’ozó de l’Antàrtida i es creu que estarà recuperat pel 2050.

Enllaços recomanats:

Portal Salvem la Terra.

Vídeo: Una verdad incómoda (Al Gore). Resum de 9 minuts.

Vídeo: Una verdad incómoda. Al Gore. (1 hora 31′)

<p><a href=”https://vimeo.com/42156221″>Una Verdad Incómoda – Al Gore</a> from <a href=”https://vimeo.com/user2677023″>Ascensión Nueva Tierra</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.

Mostra totes les entrades de Josep Maria Bofarull →