Consciència ecològica i desenvolupament sostenible

Font: https://atravesdelviaje.wordpress.com [en línia] [Consulta 07/04/2015]

Font: https://atravesdelviaje.wordpress.com [en línia] [Consulta 07/04/2015]

Desenvolupament sostenible: és aquell que satisfarà les necessitats actuals sense posar en perill la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats.

Dues raons que demostren que l’actual model de producció i consum és insostenible:

  • Sobreexplotació dels recursos: en el cas dels recursos renovables (aigua dolça) s’exploten i es consumeixen a un ritme superior al que la natura és capaç de reposar i reciclar. A banda s’estan exhaurint els recursos no renovables (petroli, carbó, gas natural …). A més a més, la sobreexplotació degrada i empobreix el medi ambient.
  • Contaminació del medi ambient: l’obtenció de recursos en grans quantitats, la seva transformació i consum implica una enorme despesa d’energia i acumulació de residus a l’aire, la terra i l’aigua dels rius i els mars.

Aquesta problemàtica ha fet sorgir la consciència ecològica de governs, científics i ciutadania i per tant la cultura del desenvolupament sostenible.

El problema és global, és a dir afecta a tot el planeta en el seu conjunt, per això s’han desenvolupat polítiques a nivell nacional per protegir espais naturals d’alt valor ecològic, prevenir a partir d’avaluacions d’impacte ambiental les activitats més agressives amb el medi i corregir i millorar els espais deteriorats (depuració d’aigües, reciclatge de residus …).

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.
Aquesta entrada ha esta publicada en 3r ESO, Unitat 20: El repte mediambiental. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari