Medi natural i acció humana.

El medi natural és un sistema constituït per: atmosfera, aigües, sòls, flora i fauna, o dit d’una altra manera, la Terra és un ecosistema complicat format per quatre elements interrelacionats entre si:

  • Font: http://interna.coceducacao.com.br/ [en línia] [Consulta 07/04/2015]

    Font: http://interna.coceducacao.com.br/ [en línia] [Consulta 07/04/2015]

    Litosfera (escorça terrestre).
  • Hidroesfera (conjunt de les aigües que es troben a la Terra).
  • Atmosfera (capa gasosa que envolta el planeta i
  • Biosfera (formada pels organismes vius: vegetació, animals i éssers humans)

La modificació de qualsevol dels elements afecta al conjunt.

La vegetació és el centre de totes les interrelacions de l’ecosistema Terra per:

  • Depèn del clima i ,alhora , el modifica en condicionar la quantitat de vapor d’aigua que conté l’atmosfera.
  • Serveix d’aliment a animals i a l’ésser humà.
  • Absorbeix els nutrients del sòl, però també els forma (el sòl  és el resultat de la descomposició d’elements orgànics -vegetals i animals-)
  • Està molt relacionada amb la hidrosfera (s’alimenta de les reserves d’aigua subterrània i evita l’erosió de la pluja al vessants de les muntanyes).

L’home porta mil·lennis explotant el medi natural per obtenir-ne recursos i per tant modificant  l’equilibri del que parlàvem abans. Podem distingir tres moments de relació home-natura:

1.- Dependència de la natura (fins ben entrat el s. XIX). La base econòmica era l’agricultura i la ramaderia. La tecnologia era molt limitada (poques eines, força física d’homes i animals) i per tant la producció no era abundant. Existia una relació molt estreta amb la natura, la dependència era total.

2.- La natura com a font inexhaurible de recursos (a partir de la Rev. Industrial). L’ús de fonts d’energia fòssils (carbó, petroli, gas natural) permet l’aparició de màquines cada cop més eficaces i potents. Els recursos es comencen a obtenir fàcil i ràpidament. Aquells països posseïdors de les tecnologies adequades es desenvolupen econòmicament. La natura es considera font inesgotables de riquesa.

3.- La fase del creixement insostenible (a partir de la segona meitat del s.XX). Des de fa alguns anys els científics adverteixen que la Terra no és infinita, i que al ritme actual de consum de recursos, aquests s’esgotaran en poc temps. A banda de l’esgotament, els científics adverteixen del fort impacte que les activitats humanes tenen sobre el medi natural.

Factors d’impacte humà en la natura:

  • Volum de  població: a més població més necessitats (camps per obtenir aliments, espai per habitatge, matèries primeres per a la producció industrial, mitjans de transport …).
  • Més i millor tecnologia: que permet major transformació de l’entorn.
  • Major consum energètic: per a dur terme les diferents activitats (industrials, producció d’aliments, transport …)
  • Majors nivells de consum: que exigeix una aportació constant de matèries primeres i energia.

Problemes mediambiental que genera l’actual model de desenvolupament humà:

  • Contaminació atmosfèrica: responsable principal del canvi climàtic.
  • Contaminació de les aigües.
  • Desforestació: tala indiscriminada de boscos i selves tropicals.
  • Pèrdua de la biodiversitat: moltes espècies vegetals i animals es troben en perill d’extinció.
  • Desertització i erosió: destrucció de la fertilitat del sòls.

 

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.
Aquesta entrada ha esta publicada en 3r ESO, Unitat 20: El repte mediambiental. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari