Desforestació, pèrdua de biodiversitat i degradació del sòl

Extret: http://journalmex.files.wordpress.com/ 29/09/2014]

1.- Desforestació: és el resultat d’una explotació excessiva dels recursos forestals, fet que provoca que el bosc estigui en clara regressió.

Els arbre compleixen un seguit de funcions fonamentals:

• Consumeixen diòxid de carboni
• Alliberen oxigen a l’aire.
• Fixen els sòls i en mantenen la fertilitat.
• Emmagatzemen aigua.
• Col·laboren en la regulació del clima i de les pluges.

 La utilització dels recursos dels boscos és una activitat humana practicada històricament. Avui en dia, l’explotació dels recursos forestals ha esdevingut una activitat econòmica de primer ordre per aquells països que disposen d’una important coberta forestal. La gestió i aprofitament de la riquesa dels boscos, i també el conreu d’algunes espècies per produir fusta i arbres per a la repoblació forestal és el que anomenem explotació forestal.

Font: http://www.noticiasforestales.com/ [Consulta: 13/04/2015]

Actualment només queden grans extensions de boscos en estat natural en països com Rússia, Canadà, Brasil i els Estats Units. Cada any desapareixen més de 7 milions d’hectàrees de bosc, sent la zona intertropical (pluvial o pluvisiïlva) la zona amb més pressió de desforestació i la més preocupant donat que acull la biodiversitat més gran del món (més de la meitat de les espècies animals i vegetals).

Font: http://www.fao.org/[Consulta: 13/04/2015]

Finalitats de la desforestació: 

• Explotació de la fusta.
• Extensió de cultius i pastures per al bestiar.
• Explotació de minerals del subsòl (or, petroli …).
• Construcció d’infraestructures (carreteres, ferrocarrils) i habitatges.

Conseqüències de la desforestació:

A la pluvïisilva:

• Pèrdua dels diferents ecosistemes en altura (s’hi distingeixen fins a 6 pisos). Quan es talen els arbres, aquest sis pisos queden reduïts a un: el sòl.
• Degradació del sòl (el sistema del bosc intertropical és molt fràgil) que el deix inservible per a qualsevol ús, inclòs l’agricultura.
• Pèrdua de biodiversitat (en aquest ecosistema es desenvolupen fins a més de 100 espècies d’arbres diferents en una hectàrea de terreny).

Als boscos en general:

• Esllavissaments de terra i inundacions: en una zona desforestada són més freqüents i tenen conseqüències més devastadores, perquè la manca de vegetació impedeix la fixació del sòl.
• Pèrdua de la biodiversitat: la tala de boscos provoca la desaparició de nombroses espècies vegetals i animals.
• Increment de l’efecte hivernacle: la manca d’arbres afavoreix que augmenti la quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera.

2.- Pèrdua de la biodiversitat: aquest concepte fa referència al nombre d’espècies diferents i d’éssers vius que habiten en un espai concret. Cal tenir en compte que la biodiversitat no es pot reemplaçar,  un cop desapareix una espècia animal o vegetal (cada organisme té un codi genètic únic) és impossible la seva substitució.

Font: http://www.verdeate.com/%5BConsulta: 13/04/2015]

La zona amb més biodiversitat del planeta és la intertropical (més del 50% de les espècies del món en menys del 6% de la superfície mundial).  Altres espais particularment sensibles són: els esculls coral·lins, les planures del fons del mar i oceans, les planures d’Austràlia i Sud-àfrica.

En situació normal desapareixerien unes 10 espècies a l’any, com a conseqüència de l’acció humana en desapareixen 10.000.

Raons: 

• La desforestació.
• La sobreexplotació d’espècies animals: sobrepesca, reducció de l’hàbitat natural (linx ibèric), caça incontrolada (tigre, rinoceront …)
• El canvi climàtic: l’acceleració de l’esclafament de la Terra impedeix a molts ecosistemes la seva adaptació.

Solucions:

• Canvi dels processos agrícoles: evitant la tala de boscos per aconseguir espai de conreu.
• Eliminació de les tales a la pluvïisilva: ajudant als països pobres per tal de compensar-los dels ingressos que perdrien al no poder vendre fusta.
• Generar espais protegits on estigui prohibida la caça i la pesca,.
• Reduir els gasos d’efecte hivernacle, per evitar que augmentin les temperatures.
• Repoblar les zones més degradades.

3.- La degradació del sòl: el sòl és la capa més externa de l’escorça terrestre on es desenvolupen les plantes.

Font: http://habitat.aq.upm.es/[Consulta: 13/04/2015]

El sòl ha de tenir quatre característiques per a ser apte per a la vida vegetal:

• Gruix suficient perquè les plantes hi pugin arrelar.
• Nutrients adequats a cada tipus de planta.
• Esponjositat, que permetin l’intercanvi de gasos de les arrels amb l’atmosfera i que l’aigua hi arribi.
• Lliure de compostos químics perjudicials.

Entenem la degradació del sòl, com la pèrdua de fertilitat a causa de l’erosió, la manca de nutrients i la contaminació:

• Erosió (pèrdua de gruix de la capa fèrtil): pot ser natural (aigua, vent) o provocada per l’acció de l’home. Quan eliminem les plantes d’una zona l’aigua i el sol acaben eliminant el gruix essencial de sòl útil.
• Pèrdua de nutrients, tant el conreu continuat com la tala dels arbres eliminen els nutrients bàsics que fan que un sòl sigui fèrtil.
• Contaminació, les substàncies tòxiques procedents de les  indústries, els pesticides de l’agricultura, la pluja àcida …, contaminen i destrueixen el sòl.

Solucions:

• Reforestació.
• Ús d’adobs ecològics.
• Disminució de la contaminació.
• Rotació de conreus.
• Lluita contra la pobresa, que fa que moltes poblacions es vegin obligades a sobreexplotar les seves terres.